Si les pedres parlessin,ens explicarien….. histories de pedres! Perque cadascú explica les coses des de la seva prespectiva, els seus interessos, la seva manera d’entendre el món. Quants de nosaltres distingim una pedra d’una altra, i el més important, a quí l’importa que les pedres siguin diferents unes de les altres? Per a nosaltres les pedres son pedres .En canvi d’humans, d’això si que n’entenem! Aquí fem diferenciacions de tota mena: aquest és d’aquí, l’altre és d’allà, l’un és moreno, l’altre pelroig, alts, baixos, pigats, esquifits, rostres pàlids, homenots, i variacions fins a tocar el cel. I no s’acaba aquí la cosa, els humans som tan, però tan intel.ligents, no en và som la espècie superior del planeta, que només per la forma, el color, la mida, i fins i tot els sóns que emeten els altres humans (altrement dit idioma) som capaços de jutjar les capacitats, el valor, les intencions dels altres humans. I és clar, un cop sotmesos al nostre discerniment , tractarem i ens dirigirem als altres humans segons el dictat de la nostra raó, i si és la raó, ha de tenir raó, i per tant no podem estar equivocats. D’una lògica aplastant. Així doncs, un cop dividida la espècie humana per mides, colors, formes, i els inherents condicionaments funcionals que això comporta, ens separarem en compartiments estancs, els petits a una banda, els grans a l’altre, els d’aquest color aquí i els d’aquest altre allà, que ningú sorti de les seves delimitacions. I ens mirarem de reull, vigilant que ningú es passi de la ratlla, perque sí, hi ha ratlles, ratlles pintades al terra de tot el món amb un cartell que hi posa, d’aquí no passis, que tu no ets d’aquesta forma, d’aquest color, d’aquesta mida, i el soroll que fas és diferent al que faig jo. I aquest terra, aquestes pedres, aquesta aigua, són meus, perque estan a la meva banda de la ratlla.
Ai,làs, si les pedres parlessin…. ens dirien, si més no, vosaltres, humanoides, que discutiu tant, però si sou tots iguals, una cosa tova i llargaruda amb unes branques que us surten a les quatre puntes, amb una bola al damunt plena de pèls i forats pels quals empasseu allò que podeu! I féu tant de soroll! A les pedres ens agrada el silenci, no em fem pas de soroll, nosaltres, així que, si us plau, una mica de consideració!
De poetas y energúmenos 