tots els colors
llampeguen nus en els tambors
Joan Brossa
De nou, la festa i l’enrenou. Dies de disbauxa que encetarem devorant la llard sucosa que resta al rebost, i acabarem fent onejar la sardina dalt d’una canya, i a la processó pagana en farem senyera. Carnestoltes arriba majestuós, lasciu, colossal, amb el seu seguici de bacants libidinoses i sensuals, i sota el seu patrocini deixarem de banda els rigors hivernals per abandonar-nos a plaers voluptuosos i carnals, els nostres cossos deslliurats de les cotilles que els empresonen, els nostres esperits envaïts pel desig i assedegats de nova sàvia. Oculta la nostra identitat sota màscares grotesques i luxurioses, a recer de mirades tafaneres, invisibles a l’empar de la fosca i la gatzara, retrem homenatge al món de les sensacions més vives i feréstegues, i acompanyats de fades, sàtirs, nimfes i faunes, ens endinsarem en faules inventades i llegendes remotes. Els nostres carrers grisos, freds i despoblats, es convertiran en escenaris prodigiosos i extraordinaris, on tots podrem viure realitats fictícies i convertir-nos per uns pocs dies en tot allò que sempre hem volgut ser. Un rei poderós, magnífic, fastuós, el monarca de l’excés i la concupiscència, el sobirà dels embriacs i dels guillats, l’emperador de la riota i l’avalot, el califa de la bullanga i la gasòfia, serà qui ostenti l’imperi d’aquest regne de carotes bufonesques i ganyotes barraleres, i, ai d’aquell que gosi desobeir les seves ordres! Tot aquell que es negui a convertir-se en súbdit disciplinat i vassall submís de sa majestat, serà objecte d’escarni per tota la població i pagarà cara la seva ignomínia. Al voltant del seu setial dansarem sense treva, músiques arribades de paratges llunyans que els músics tocaran sense defallir, i seguint la cadència de melodies llicencioses i dolces, al ritme de tonades salvatges i embogides, ens llençarem al sarau i emmetzinarem els nostres sentits amb esperits saborosos i ambrosies delicioses. Habitarem per unes hores les utopies somniades, les quimeres inspirades per elfs i genis impalpables, la nostra voluntat subjugada per l’anhel i l’avidesa, la il·lusió coronant els nostres cabells de purpurina daurada. I, després de la disbauxa, quan ja els nostres esperits reposin assossegats i els nostres cossos dormin serens i extenuats com infants satisfets, l’hàlit de la festa romandrà encara, endormiscat dins els nostres cors, prompte per desvetllar al toc de noves gresques i aldarulls, tributaris joiosos del reialme ideal de la fantasia.
De poetas y energúmenos 